Construït en la transició entre el romànic i el gòtic. Les obres van començar l’any 1265 amb la preparació de l’esplanada on s’havia de fer la construcció.

La primera benedicció es va realitzar l’any 1311, tot i que les obres i millores encara havien de continuar molt més temps. Esteu contemplant un edifici basilical de tres naus amb els tres absis poligonals situats a llevant de l’església. La coberta és de volta de creueria i en tota la construcció predominen les línies horitzontals sobre les verticals seguint la tradició constructiva dels temples de l’època a la Corona d’Aragó.

La Basílica Arxiprestal de Santa Maria de Morella té a la façana principal la portalada dels Apòstols, presidida, al mainell, per la Mare de Déu amb el Xiquet, a sobre veiem les escenes de la Infància de Jesús i al timpà la Coronació de Maria (s. XIV), té porta de fusta i claus d’estil mudèjar.

Cor: Exemplar arquitectònic bell i singular, de volta gòtica de creueria summament rebaixada desafiant les lleis de l’arquitectura. Obra del morellà Pere Segarra. Clau de volta central amb la Verge Maria flanquejada d’àngels i claus secundàries amb bells dossers gòtics. Rerecor: Admirable obra arquitectònica i escultòrica de cresteria de grumolls, El primer fris està presidit per Jesucrist jutge, flanquejat per la Verge Maria i Sant Joan apòstol, acompanyats dels dotze apòstols, imatges arcaïtzants de pedra policromada. A sota trobem el fris del Judici Final on al centre es situa Sant Miquel arcàngel pesant les ànimes. A la seva dreta es representa la legió dels sants camí del cel; a l’esquerra, dimonis i condemnats camí de l’Infern.

Singular mostra d’ampla escala de caragol, helicoïdal de gran volada, obra d’Antoni Sancho al segle XV. A la barana, de guix endurit, daurat i policromat, s’hi representa en relleu la Genealogia de Nostre Senyor Jesucrist que acaba amb l’escena de l’Adoració dels pastors i dels mags. El vol de l’escala està adornat amb motius vegetals i animals, mostrant-s’hi un rostre, probable retrat de l’autor de la barana, l’italià Giuseppe Belli.

A la façana principal i a continuació de la portalada dels Apòstols ens trobem portalada de les Verges, amb representació de les santes verges i màrtirs més venerades a l’edat mitjana, presidides per santa Úrsula (s. XV).

Degut als problemes estructurals que va produir un incendi la portalada dels Apòstols està reforçada amb sengles contraforts d’estil plateresc.

Retaule grandiós d’estil xorigueresc (s. XVII), obra escultòrica de Vicent Dols i pintures  Pau Pontons (Aaron , Melquisedec, Trinitat, Nativitat, Adoració dels Mags, S. Julià, S. Teodor, Primera Missa a Morella, Lliurament del Lignum Crucis, s. XVII-XVIII) i Joan Francesc Cruella (Assumpció de Maria, s. XIX).

Façana barroca, daurada i policromada. Instrument construït per l’orguener de Cretes Francesc Turull realitzat entre els anys 1719-1720. Teclats de 47 notes. 49 registres al Gran Orgue. 21 registres a l’Orgue de Cadireta o Positiu. 3.693 tubs.

Altars laterals: La llarga història del temple morellà ha anat acumulant gran quantitat d’obres artístiques, entre les que podem destacar: la Pietat, la Trinitat amb la Sagrada Família, Sant Pere, el retaule de Santa Àgueda de la Pobleta, les anomenades Sargues amb la Nativitat i l’Assumpció de la Verge, Sant Cristòfol, l’anomenada Madonna de Sassoferrato, la Visitació, Santa Caterina i les restes del retaule petri de Sant Vicent i Sant Llorenç. Exposició: Conjunt d’obres d’art, patrimoni de moltes de les parròquies dels Ports. A la sagristia, només entrar ens trobem amb la Santa Cena, obra d’Espinosa. A la planta baixa s’exposen obres pictòriques realitzades entre els segles XVII i XIX. A la primera planta ens trobem amb les peces d’orfebreria entre les que destaquen les monumentals custòdies i, especialment, una col·lecció de creus gòtiques realitzades a Morella i propietat de diferents parròquies de la comarca. A la segona planta podem observar diverses peces tèxtils d’ús litúrgic, el retaule de la Pietat (S XV), una taula de la resurrecció i diferents taules i relleus provinents dels antics altars laterals.